Després de lo del bus a Montgomery. El 21 d’Abril de 1966 van entrevistar a un poeta de Lituània al Village Voice. Ho veièm a través d’una Bolex de 16mm perquè sentim nostàlgia. Les dades més rellevants no serveixen de res. La història depèn sempre de lo avorrit que sigui el guanyador que ens l’explica. Així que l’home que veièm a través de la càmera escrivia una columna al Village Voice però aquella tarda a Nova York no era el columnista. Era l’entrevistat. Es deia Jonas com el que va matar a la balena. L’imaginem amb la cara d’en Gregory Peck. Passem a 35 mm. “Només hi ha un gall que no se l’han menjat” canta en Sisa. I l’entrevistat, no el columnista, diu: ¿Per què hem de deixar tot el reportatge a la premsa i a la televisió? Són bona gent, però estan interessats en guanyar-se la vida, en els diners, en moltes coses bones, però no en veure les coses. Després el columnista potser es queda callat perquè sap que ha fet història. Una fletxa sobreimpresa el segueix allà on va. L’hem sentit. Afegeix: inundeu la cinemateca amb noticiaris casolans! Després d’un any ens hem posat en marxa ara que costa menys fer una pel.lícula que un llibre de poemes. Que el món sigui sempre dels aficionats! ><